Natalia Jiménez

Volia trobar la manera de crear un espai instal·latiu que acompanyés la conversa, la imaginació i la realitat de la peça. Amb això, vaig arribar a la conclusió que volia treballar amb sensors i que, tant la veu com l'espai, fós afectat per la mateixa intèrpret posant uns codis i decidint unes regles que proposaven una aleatorietat durant la peça.

Introduïnt materials com kinect i sensors, vaig aconseguir aquest efecte que conectaven el so d'algunes notes en concret amb la llum i, també, el moviment a l'espai en moviments de llum.
La part de programació de sensors va anar a càrreg de Carlos Ferrer, ingenyier electrònic i disenyador/tècnic de llum i so, amb el que compartim projectes i interessos en les arts escèniques del moviment.
Per la part de la instal·lació, un dels objectius era que públic i intèrpret estiguessin al mateix nivell i al mateix espai il·luminatiu creant, doncs, un pensament en que l'escenari és tot l'espai.

Peça pensada per fer en qualsevol espai/sala alternativa que pugui tenir foscor i el material elèctric dimeritzat necessari.

Júbilo

Fotografía_ Tristán Pérez

F. 

1/1